Primera Generació

La primera generació

Brown Box

Aproximadament al 1967 Raplh Baer, un important enginyer de telecomunicacions va començar a pensar en la idea de vendre televisors on sintonitzant un canal es pogués jugar a algun joc o crear un dispositiu extern que es connecti a la televisió i que simultàniament tingui comandaments per poder jugar però la idea no va agradar a l’empresa i el projecte es va paralitzar.

D’aquesta manera Raplh decideix fabricar la consola a casa seva de manera rudimentària utilitzant fusta  marró autoadhesiva com a tapa. D’aquí és d’on sorgeix el seu nom, ja que ell la va anomenar “la meva capsa marró”.

En presentar el seu projecte a l’empresa, ningú s’entusiasmava per la idea, fins que Gerry Martin (una persona important de Sanders ) li aconsegueix la llicència a una empresa afiliada, Maganabox.

Magnavox Odissey

Durant el desenvolupament de la consola per comercialitzar-la van incorporar canvis com per exemple una ranura per col·locar els jocs en comptes d’una palanca de selecció per facilitar la venta de futurs jocs, ja que en un primer moment la consola només disposava dels que havia dissenyat Ralph (tennis – tennis de sobretaula – hockey - cat&mouse). Més tard també van incorporar un comptador manual a la carcassa per saber qui guanyava, ja que la consola no ho memoritzava. El mateix Raplh va crear un rifle amb el que poder jugar a jocs de dispars amb ella, creant molt primitivament la primera “pistola-làser”.

Una curiositat d’aquesta consola era que es jugava amb un plàstic transparent que simulava el fons segons el joc al que s’estigués jugant i la consola només havia de representar la pilota, l’únic objecte mòbil en pantalla.

Magnavox va tenir un gran problema, es va crear el fals rumor de que Odissey només podia funcionar amb televisors de la mateixa marca, factor que va afectar a les seves ventes en gran mesura. La consola també es venia amb diferents accessoris com daus o cartes per millorar l’experiència degut a les limitacions de les consoles.

Especificacions:

Naturalment és una consola molt primitiva i no utilitza ni processadors ni cap memòria sinó que està basada en un sistema analògic-digital, amb residències, condensadors i 40 transistors i 40 díodes.

Atari/Sears Tele-Games Pong

Atari en uns inicis era una empresa que fabricava màquines recreatives, en va arribar a vendre més de 10.000, entre les quals destacava molt el joc de Pong. Consistia en dues petites barres rectangulars que es desplaçaven verticalment i que havíem de moure per intentar que la pilota no entrés al nostre camp però si al de l’enemic.

Atari va voler crear una consola per casa i al 1975 llança al mercat Atari Pong, una màquina que només contenia Pong, però que gràcies a la seva nova tecnologia sonora i gràfica va ser molt superior a l’anterior Magnavox.

pular els va costar molt trobar una empresa que comercialitzés la consola fins que va arribar Sears, una cadena de centres comercials americans. L’empresa els va posar el requisit de que havien de cedir-los tots els drets així que aquesta va ser la causa de que la consola surtis al mercat com a Sears Tele-Games.

Especificacions:

Lamentablement és molt difícil trobar les especificacions tècniques d’aquesta consola i l’únic que en coneixem és que incloïa el “chip Pong d’Atari”.