Segona Generació

Coleco Telstar

Coleco inicialment era una empresa que fabricava pell per a les sabates però gràcies als grans beneficis que van obtenir van decidir invertir en el creixent sector dels videojocs. L’any 1976 surt al mercat Telstar, així ho explica Leonard Herman sobre la seva història al llibre “Phoenix, the fall and tise of videogames”.

“Coleco va posar en venta la Telstar al 1976. Com a Pong, Telstar només podia utilitzar-se per jugar al videojoc de tennis(amb les seves variants), però el seu preu era molt més assequible que el de la resta, 50$, amb el que es va convertir en un aparell atractiu per a moltes famílies amb pressupostos ajustats. Coleco va aconseguir vendre més o menys un milió d’unitats durant aquell any. Irònicament, un dels motius darrera de les seves excel·lents ventes van ser els problemes de subministra dels chips. A causa de l’estampida de fabricants que volien mantenir en la indústria del videojoc, General Instruments es va trobar amb que havia previst malament la comanda i ho havia fet amb un impressionant 60% menys. Però Coleco ni se’n va adonar. Com havia sigut la primera companyia en firmar la comanada a General Instruments, vans els primers en ser enviats i van ser en tota la quantitat requerida en el dia del pare de 1976. Cap altra companyia va rebre la comanda completa i la majoria no van arribar ni ha rebre’n el 20% del que van demanar. Amb aquestes xifres, és fàcil entendre com Coleco va agafar el lideratge ràpidament.”

Aquesta consola té tres característiques o curiositats que la fan destacar una mica, les quals són; va ser la primera consola que va utilitzar el chip AY-3-8500 (pong-on-a-chip); també va ser la primera que tinguem constància de que venia de sèrie amb capacitats limitades per la pròpia companyia; el nom de Telstar prové de dos satèl·lits de comunicacions que van ser llançats a l’espai entre 1962 i 1936, que actualment encara es troben en òrbita; posseïa tres nivells de dificultat que modificaven la mida de les barres i la velocitat de la pilota.

Especificacions:

-       Chip: AY-3-8500 (chip-on-a-pong)

-       Processador: No

-       Format: jocs integrats

-       Ports: cap

-       Número de jocs: 3

Nintendo Color Tv Game

Al 1977 la companyia Nintendo comercialitza la seva copia de Pong. La primera versió era anomenada “6”, ja que tenia aquest número de variants de joc, però no va vendre molt, fins al punt al punt de que perdia diners amb cada consola venuda. Nintendo ho va solucionar amb la TV-Game 15 que va sortir després i estaven construïdes bàsicament pel mateix, amb la diferencia de que en aquesta última es podien separar els comanaments de la consola i disposava de 15 variants. Els beneficis venien del preu, ja que el preu era de 15.000 yens, un 50% més que l’anterior però tot i comercialitzar-se només a Japó va vendre un milió d’unitats.

Dues curiositats d’aquesta consola són que Nintendo no utilitzava el seu nom en la consola no se sap perquè fins que no van passar un parell d’anys, i que es van comercialitzar dos colors diferents, el taronja claret i el fosc, tot i que el clar era molt limitat.

Especificacions:

-       Fabricant: Nintendo

-       Processador: No

-       Format: jocs integrats

-       Ports: dos potenciòmetres

-       Jocs: 15

Atari 2600

Atari va ser la consola més popular de la seva època, ja que va ser la primera que utilitzava cartutx intercanviables per als jocs i també la primera de la que es podien desconnectar els comandaments de la consola. Tot i que en l’època hi havia moltíssimes copies de consoles, l’Atari era la que tothom volia, ja que tenia una biblioteca de fins a 550 jocs i va aconseguit mantenir les seves ventes durant uns 14 anys.

En uns inicis la companyia no disposava de diners com per comercialitzar la consola i finalment el seu creador, Nolan Bushnell va acceptar la oferta de Warner Communications i va vendre la companyia per 28 milions de dòlars.

Malauradament les decisions d’aquesta nova companyia els va portar a la desaparició després de la crisi del 83. Principalment a causa del joc E.T. que els va costar uns 25 milions la llicència i només hi van dedicar 6 setmanes de desenvolupament a causa de presses per comercialitzar-lo per a les festes de Nadal, fet que va arribar al punt de un joc que va conduir a moltes pèrdues. Fa relativament poc es van trobar moltes copies d’aquest joc enterrades al desert de Nou Mèxic, segurament per part de l’empresa.

Aquesta consola posseïa moltes característiques pioneres per aquella època, com per exemple l’ús de cartutxos per als jocs, la capacitat de jugar quatre jugadors simultàniament o el nou format de comandament per joystick.  

Especificacions:

-       CPU: MOS Technology 6507@1.1MHz

-       Processador d’àudio i vídeo: TIA 160x190píxels (128 colors en pantalla; so monoaural de dues vies)

-       RAM: 128 octets

-       ROM: 4Kb per cartutx

-       Entrades: Dos ports per perifèrics; sis interruptors, sortida de vídeo per connector RCA.

Intellivision

Desenvolupada per Mettel Electronics aquesta consola va ser al 1979 la primera que va posar en dubte el domini d’Atari gràcies a la millora de resolució d’aquesta consola. El seu punt fort eren els jocs d’esports, ja que els seus comandaments, tot i estar connectats permanentment a la consola eren molt superiors als de les altres consoles, amb un cercle direccional que detectava 16 direccions i un teclat numèric amb diferents funcions segons el joc. Però tot i així el fet de no tenir gaires jocs “arcade” que eren els més populars en l’època i el no tenir la opció de jugar sol va provocar la seva davallada.

Tenia un disseny compacte, amb l’interruptor d’encendre i reinici. Era daurada i amb els populars tocs de fusta. Els cartutxos s’introduïen per un lateral i certament era difícil intruir-los.

Especificacions:

-       Processador: CP1610 CPU (16 bits funcionant a 894.886kHz)

-       RAM: 1456 bytes ( 240 8-bit de memorial Scratchpad – 352 memòria del sistema de 16 bits – 512 gràfics RAM de 8 bits)

-       ROM: 7168 bytes ( 4096 executiu de 10 bits – 2048 gràfics de 8 bits)

-       Resolució: 159 x 96 píxels

-       Paleta de colors: 16

-       Sprites: 8

-       So: 3 canals amb generador de soroll.

Microvision

Aquesta consola va sortir al mercat l’any 1979 per part de la companyia Milton Bradley. Va ser la primera consola portàtil amb el sistema de cartutxos intercanviables. Tot i que no va tenir gaire èxit degut a la seva petita mesura i la falta de recolzament per part de les companyies de videojocs del moment. Va ser retirada del mercat dos anys més tard.

Els seus principals inconvenients eren uns quants. La configuració del sistema no agradava. La pantalla deixava de funcionar espontàniament fins al punts d’apagar-se i reiniciar-se, això era un error degut a la possibilitat massa gran de que el cristall líquid patís fugues, que desencadenava en enfosquiment permanent de la pantalla. Per acabar d’empitjorar-ho el processador no tenia protecció de contra qualsevol descàrrega electrostàtica imperceptible per a les persones podia inutilitzar el microprocessador. El teclat també podia trencar-se amb facilitat a causa de que en prémer els botons s’estirava el plàstic imprès i podia arribar a trencar-se.

Especificacions:

-       CPU: Intel 8021/TI TMS1100

-       Pantalla: LCD de 16x16

-       Velocitat del processador: 100kHz

-       RAM: 32nybbles (16 octets de 8 bits, integrat a la CPU)

-       ROM: 2K

-       So: brunzidor

-       Entrada: teclat de 12 botons

-       Alimentació: una pila de 9 v (TMS 1100), dues piles de 9v (Intel 021)