Targetes Gràfiques

Targetes gràfiques

Una mica d'història

Les primeres targetes gràfiques només havien de mostrar text. La cosa es complica una mica més quan es generalitza l'ús de gràfics. En poc temps vam passar de tenir quatre únics colors amb les famoses targetes CGA, fins als 16,7 milions dels actuals models.

La tecnologia d'aquests dispositius ha evolucionat de forma parella a la dels jocs. Com que són els usuaris d'aquest tipus de programes els més disposats a invertir diners en aquest element. No va ser fins a l'aparició dels primers jocs en 3D que les gràfiques no van patir una millora considerable.

Abans de l'aparició de les targetes acceleradores el processador era l'únic encarregat d'executar totes les operacions. Per desgràcia, la creació de mons tridimensionals és una cosa molt costosa. La creació d'aquest tipus d'imatges es pot realitzar de manera concurrent. És a dir, al mateix temps que aquestes creant una zona pots calcular una altra de la mateixa pantalla. Amb l'arribada de les targetes gràfiques els fabricants inclouen centenars de processadors especialitzats en un mateix xip per a tractament d'imatges 3D. Llavors ja poden crear jocs amb entorns cada vegada més complexos.

En principi, les targetes gràfiques eren uns elements que incloïen de forma independent en els equips. Però no tots els usuaris tenen les mateixes necessitats. Un portàtil, per exemple, necessita una targeta que consumeixi poca potència, no gastant la seva bateria, i que ocupi poc espai. A més, la majoria de persones no utilitzen el seu PC per jugar a jocs amb complicats escenaris tridimensionals.

Per aquestes raons apareixen les targetes gràfiques integrades. Es decideix incloure el xip sobre la placa base, ocupant per tant menys espai i tenint un consum menor. Una targeta gràfica convencional que vulgui funcionar de acceleradora gràfica necessita una gran quantitat de memòria. En aquesta s'emmagatzema tant les imatges que va a mostrar com les textures dels objectes. En el cas d'una integrada la targeta fa servir la RAM del PC i això fa que aquest tipus de targetes puguin arribar a alentir el teu equip.

El següent pas era el lògic. Usar les targetes actuals no només per a jocs, també poden accelerar la reproducció i processament de vídeo. Com passa amb la creació d'imatges en 3D.

L'evolució de les targetes xoca amb la dels processadors. A causa de la millora de les tecnologies de fabricació és més senzill crear processadors amb un major nombre de funcionalitats.

Models de targetes gràfiques segons la seva invenció

Discretes. Aquestes són les més comunes que es poden trobar en un PC de sobretaula. Es connecten directament a la placa base a través d'un port d'expansió.

Integrades en placa base. Molt comú en els portàtils i netbooks, la funcionalitat ara ens la dóna un xip que es troba sobre la placa base i encara que poden contenir una mica de memòria normalment fan servir la RAM de l'equip.

Integrades en el propi processador. Es troben en els nous microprocessadors, els quals fan ús de la memòria RAM de l'equip. Aquest tipus de targetes gràfiques no estan tant desenvolupades i per això tenen un rendiment més baix comparat amb la d’una discreta.

Models Segons el cable de Connexió al monitor

VGA. Desenvolupat per l'empresa d'electrònica IBM, és un sistema molt sensible amb una bona definició de pantalla però que no inclou la senyal d'àudio. A més és necessita un convertidor de cable per connectar a un televisor.

DVI. Va ser el primer cable estàndard per a PC plenament digital. D'aquesta manera se li fa més resistent a les interferències. Hi ha diversos connectors sota aquest nom amb diferents característiques i alguns fins i tot són capaços de portar àudio.

HDMI. Les pantalles de major resolució necessiten un connector que pugui portar el senyal sense pèrdues de qualitat. En aquest cas el senyal d'àudio està incorporat.

Display Port. Capaç d'incloure àudio i vídeo. Es pot utilitzar per connectar diversos monitors i incloure senyals de 3d que no és més que dos senyals, una diferent per cada ull per crear l'efecte tridimensional.

Diferencies entre grafiques NVidiaGeForce i AMD Radeon

Ambdues empreses fabriquen unes excel·lents targetes gràfiques des de la gamma més baixa a la més alta i a dia d’avui NVidia GeForce ha superat per mínims a l’empresa AMD per la seva resistència a una potència més elevada.

Per altra banda, tant NVIDIA com AMD han passat de 40 nm a 28 nm com a tecnologia de fabricació per als seus xips de CPU. D’aquesta manera aconsegueixen reduir la mida dels processadors gràfics igual que el consum pero augmentant-ne la potència.