Efectes psicològics dels videojocs.

Efectes psicològics:

Entreteniment:

El principal efecte positiu, els videojocs van ser creats inicialment per entretenir i divertir a als usuaris, de manera immediata i d’una forma molt variada. Aquesta és la principal raó per la qual els videojocs han triomfat tant com a mètode per relaxar-se a casa.

Agressivitat:

És sens dubte l’efecte negatiu que més s’ha polemitzat i més “soroll” s’ha fet sobre el tema de que jugar a videojocs violents torna violentes a les persones.

És ben cert que dintre del món dels videojocs és molt fàcil trobar contingut violent que ens obligui a fer ús de la violència per poder avançar en la historia, que apart d’això no és com en el cinema, que simplement el visualitzem, sinó que sentim que som nosaltres mateixos els que estem efectuant aquesta acció violenta. Amb el pas del temps molt possiblement es generi una tolerància cap a aquesta acció violenta i no se la consideri tant important.

Per aquesta raó s’han creat organitzacions com l’PEGI (Pan European Games Information), que s’encarrega de identificar cada joc amb unes advertències i una restricció d’edat a cadascun dels videojocs segons el seu contingut.

La família és la que ha de controlar a quins jocs es juga, sense deixar-se portar per el que els més petits els hi expliquin perquè molt possiblement hi treguin importància per poder tenir aquell joc que van jugar a casa d’un amic.

És molt diferent que una persona adulta de 25 anys jugui a jocs violents i en tregui entreteniment distingint perfectament que allò és simplement un entorn virtual que no comporta conseqüències i que no té res a veure amb el món real. Aquesta persona ja s’ha desenvolupat suficientment com per saber distingir i no veure’s influenciat. En canvi un nen de 12 anys està en ple procés de formació de la seva personalitat i és possible que el mal ús dels videojocs puguin influir-lo alhora de voler imitar els seus herois d’aquell videojoc que tant li agrada.

Alguns estudis dels que s’han fet sobre aquest aspecte dóna com a resultat que els únics nois o noies que es tornen violents després d’una exposició a jocs violents són els que ja tenien prèviament algun trastorn psicològic o es trobaven en un entorn marginal o conflictiu per part dels pares o de les seves principals influències fora dels videojocs.

Addicció:

Començarem definint el concepte d’addicte als videojocs. Tots estarem d’acord en que un addicte és aquell que depèn tant del moment en que juga als videojocs que es veuen afectades la resta d’activitats que faria en una vida normal i que mentre es troba realitzant aquestes altres activitats no pot evitar pensar en el moment en que podrà tornar a jugar, alterant de nou aquestes altres activitats es veuen enterbolides.

En aquest àmbit existeixen dos tipus de pensament.

Una gran part creu que els videojocs no creen addició, estudis com els que s’han realitzat en “Videojuegos. Efectos a largo plazo. Estallo, J.A. 2001; Las claves del éxito. Marqués, P. 2000”, demostren que només de un 5% a un 7% de les persones que juguen a videojocs se les pot denominar addictes. Aquest percentatge és el mateix que trobem en altres activitats com podrien ser veure la televisió, ser addicte a internet, a substàncies al·lucinògenes, etc.

Per altra banda si ho mirem d’una manera més subjectiva els videojocs sí que generen addició. Per exemple, segur que heu sentit a parlar sobre la típica persona que després de comprar aquell videojoc que tenia tantes ganes de tenir deixa de fer moltes activitats per substituir-les per les de jugar. Per sort al cap d’uns dies aquesta “addició” desapareix i es torna a les costums habituals. Això és degut a que els videojocs estan creats de manera que el jugador tingui ganes de seguir jugant, de continuar descobrint què passarà en la història a continuació o et conviden a jugar una partida més per superar-te.

Tot depèn del punt de vista amb que ho mirem es podria considerar addició o no.

Aïllament:

Aïllament del món que té un jugador de videojocs es troba caracteritzada principalment per temps passats, on normalment els jocs eren individuals. Això es va provocar per efectes que hem dit anteriorment, generen diversió instantània i en un món on tothom té sempre moltes coses a fer quan es té temps lliure normalment la majoria d’amics no el tenen, el que desemboca en que la millor opció per passar-ho bé ràpidament és un videojoc.

Actualment la gran part dels videojocs són a través d’internet i tots disposen d’algun tipus de mecànica per poder jugar amb un amic o un familiar, ja sigui treballar en equip per aconseguir l’objectiu o competir contra ell. De fet hi ha estudis que demostren que els jugadors tenen una vida social més àmplia i són més extravertits gràcies als videojocs, que provoquen molta interacció entre diferents persones.

Malauradament aquesta interacció amb els altres pot ser una arma de doble fulla, sobretot per als més petits, que poden veure’s influenciats per els que coneixen via internet.

Com a conclusió final sobre aquest efecte que poden generar els videojocs llançarem una pregunta: Per què creieu sinó que les consoles tenen diferents entrades per a comandaments?

Creativitat:

Aquest és un bon efecte positiu que generen els jocs en els quals requereixen de construcció o dibuix entre d’altres. Un bon exemple de videojocs d’aquest estil és per exemple el famós “Minecraft”, com ja podem veure en el seu nom hi ha inclosa la paraula “artesania”. Es tracta d’un joc en 3D completament tot fet amb cubs i amb unes possibilitats de construcció pràcticament il·limitades gràcies a la seva generació d’un món aleatori. Aquesta combinació dona com a resultat un joc per a tots els públics on l’objectiu és construir-te tot el que puguis imaginar. En algunes escoles s’ha utilitzat aquest videojoc en algunes classes i gràcies a l’entreteniment que genera augmenta sense que els nens se’n donin compte la seva capacitat creativa.

Capacitat resolutiva de problemes:

Un gran efecte positiu és la bona influència que els videojocs generen respecte a la resolució de problemes dels jugadors. Bàsicament els jocs són una narració en la qual ells mateixos han de idea la manera amb les opcions de que disposen de solucionar el problema que se’ls planteja per poder seguir avançant. L’impuls de voler saber què passa a continuació o de obtenir una recompensa immediata és el que provoca que arribin a passar molt de temps pensant com fer-ho i ni se n’adonin de que ha passat tot aquest temps.

És molt possible que en situacions quotidianes els jugadors es trobin problemes semblants als que han passat en un videojoc i segurament en aquest moment es posin més alegres recordant aquella vegada que ho van resoldre i la senzillesa amb que ho resolen en un present.

Increment de la percepció:

Els videojocs incrementen raonablement la capacitat que tenen les persones d’adonar-se del que ocorre al seu voltant. Tot i que no amb tots els sentits però sí amb l’oïda i la vista. És a dir, existeixen molts jocs de puzles en els quals la solució és aquella petita cosa que t’havien ensenyat just començar o també jocs en els que de sobte canvia alguna cosa en pantalla i després de dedicar-hi més estona és molt més senzill reconèixer aquest canvi. Recentment amb els auriculars evolvents també és molt molt possible incrementar aquest sentit gràcies a que amb aquests auriculars si tenim a una persona just a darrera podem sentir que és a darrera o si sentim crits podem arribar a sentir d’on provenen.

Millora de la memòria:

Aquest efecte positiu és relativament senzill d’aconseguir en un videojoc però en canvi molt difícil en tema d’estudis. Ja que tots els videojocs es basen en una sèrie de combinacions de botons i en la gran majoria la combinació és completament diferent. Això és degut a que el jugador és molt motivat a recordar-ho perquè és molt probable que si ho fa li resulti molt més senzill avançar al joc. Bons exemples d’aquest fet són recordar on es troba aquell objecte que tant el va ajudar, aquell codi que t’obre la porta o també aconseguir aprendre’s la forma amb que ataquen els seus enemics per poder preveure quina és la millor forma d’evitar ser colpejat.

D’aquesta forma la memòria es veu augmentada en gran mesura a les persones que juguen a videojocs.

Inculcació d’ideals:

La inculcació d’altres ideals pot ser un gran efecte negatiu. Com ja hem dit anteriorment els videojocs poden arribar a ser molt influents a qui els juga i els seus desenvolupadors normalment els creen seguint els seus ideals, que mica en mica poden fer canviar la opinió dels jugadors.

Des de sempre el públic d’aquests ha sigut el masculí i algunes empreses amb afany de beneficis es tornen masclistes per aconseguir més públic. El cas extrem seria el de “Dead or Alive: Extrem Beach Volley”, que òbviament tot el seu contingut es basa en partits de voleibol amb noies en bikini, creades amb més de 13000 polígons cadascuna.

Altres casos podrien ser el de la famosa Tomb Raider, que sí, de fet el personatge principal és una noia però això no treu el fet de que en la majoria de les seves entregues aqueta tingués una talla de pit excessiva, possiblement per guanyar-se al públic masculí.

Fora del masclisme els videojocs també influeixen en altres ideals. Per exemple, en la majoria de videojocs bèl·lics, els que són desenvolupats a Estats Units l’exèrcit “bo” acostuma a ser el seu i el contrari (normalment Israel, Rússia o Xina) són els terroristes que arremeten contra ells.