treball final

Enemics

Botó multimedia per activar el joc

 El botó multimedia juntament amb el fons de menú s'ajunten dins del programa del joc. Els mostrem per separat perquè cada un té una funció diferent dins del joc.

Menú portada d'inici del joc

Efectes físics dels videojocs.

Efectes físics:

Dolors musculars:

Els dolors als músculs o articulacions són un efecte negatiu que provoca passar molta estona seguida jugant a videojocs.

Principalment quan es juga es tenen tots els botons que necessitem en un comandament, de manera que si volem realitzar una acció hem de polsar un botó i si volem efectuar-la molts cops l’hem de polsar molts més cops i així amb totes les accions. Com ja se sap la repetició contínua de un moviment en amplis lapses de temps pot repercutir als tendons. Té la seva part bona de que en casos d’atròfia muscular aquesta activitat seria molt beneficiosa, però tot té una part negativa. En aquest cas afecta als dels dits, ja que en jugar no parem de moure’ls i si arriba el punt en que es noten molèsties, aquestes poden desenvolupar en una tendinitis. Per això es recomana descansar una estona.

Apart de als tendons també pot afectar a parts que a la llarga es ressentirien molt com l’esquena o el coll, ja que en voler veure millor la pantalla en la majoria de vegades acabem encorbant-nos cap a ella mantenint una postura molt dolenta durant estona. S’ha arribat a veure casos extrems en que alguns jugadors arriben a no poder moure’s fins que no són ajudats per un massatgista de la quantitat de contractures que se’ls hi ha creat, però això són cassos aïllats en que mantenien estones de joc de més de 10 hores.

És tant senzill com mantenir una bona posició de l’esquena però com sempre mai s’acabarà de fer cas total a aquestes recomanacions.

Marejos i epilèpsia:

L’exposició a aquests estímuls que generen els televisors en jugar  a un videojoc són molts efectes de llum repetitius i pot ser immediatament agressiu en el cas d’algunes persones. S’ha comprovat que una de 4000 persones s’hi veu afectada.

En aquests casos s’ha de deixar de jugar d’immediat, ja que pot acabar en situacions molt pitjors i s’han de consultar el metge perquè realitzi un diagnòstic.

Les consoles actualment ja totes presenten un missatge d’advertència, tant en iniciar l’aparell com al manual d’ús. Si ens en veiem afectats hem de deixar de jugar d’immediat i consultar al metge abans de tornar a jugar-hi.

Efectes a la visió:

Exactament igual que amb la televisió jugar a videojocs pot produir lesions a la vista, potser inclús amb més facilitat perquè hem d’estar amb molta més atenció i fixant-nos-hi més per jugar.

Tot i que amb els televisors més moderns s’està intentant reduir l’efecte d’aquests a la visió no es pot negar que jugar molta estona pot provocar amb molta facilitat miopia o estigmatisme. Podem veure amb facilitat aquest canvi sortint al carrer, on molta més gent que abans porta ulleres.

Encara que no ho sembli jugar pot generar millores a la vista, com per exemple l’increment de la visió perifèrica. S’ha comprovat mitjançant estudis que jugar a jocs de shooters en primera persona incrementa en gran mesura aquesta capacitat. Això és a causa de que aquets jocs demanen estar atent a tot el que passa al nostre voltant, alhora que hem d’estar pendents de la cantonada dreta per veure si algun company ha senyalitzat un enemic al mapa, no podem perdre la noció del que passa a davant nostre per adornar-nos d’aquell punt al fons que es mou que ens indicia que algú fuig.

Com moltes altres coses dels videojocs, poden ajudar-nos a millor o en excés, produir-nos greus danys.

Increment de la coordinació :

Molts estudis i professionals en el tema confirmen que jugar videojocs incrementa la coordinació entre els sentits i la nostra reacció. Això és degut a que en molts jocs, sobretot els competitius es premia molt la rapidesa alhora de respondre a les situacions que ens presenten els videojocs. Hi ha un tipus de jocs els quals es basen en el “quick time event”, en el qual el personatge realitza una sèrie d’accions normalment molt espectaculars comparades amb les habituals, mentre es realitzen aquestes accions a la pantalla van apareixent imatges del botó que s’ha de prémer, el temps per fer-ho és limitat, així que si tenim uns bons reflexes aquesta prova serà superada i el personatge sortirà victoriós en cas de que es tractés d’un combat.

Per concloure aquest aspecte ens agradaria comentar una situació. Estem segurs que a tots els que han jugat alguns videojocs i després de molt jugar-ne a un canvien a un altre hauran intentat per exemple realitzar la mateixa acció però amb el botó en el que es feia a l’altre videojoc. Aquesta puntualització és un fruit més de que la incrementa tant que arriba un punt en que s’arriba a mecanitzar i no hem de pensar per poder realitzar les accions que volem als videojocs.

Efectes psicològics dels videojocs.

Efectes psicològics:

Entreteniment:

El principal efecte positiu, els videojocs van ser creats inicialment per entretenir i divertir a als usuaris, de manera immediata i d’una forma molt variada. Aquesta és la principal raó per la qual els videojocs han triomfat tant com a mètode per relaxar-se a casa.

Agressivitat:

És sens dubte l’efecte negatiu que més s’ha polemitzat i més “soroll” s’ha fet sobre el tema de que jugar a videojocs violents torna violentes a les persones.

És ben cert que dintre del món dels videojocs és molt fàcil trobar contingut violent que ens obligui a fer ús de la violència per poder avançar en la historia, que apart d’això no és com en el cinema, que simplement el visualitzem, sinó que sentim que som nosaltres mateixos els que estem efectuant aquesta acció violenta. Amb el pas del temps molt possiblement es generi una tolerància cap a aquesta acció violenta i no se la consideri tant important.

Per aquesta raó s’han creat organitzacions com l’PEGI (Pan European Games Information), que s’encarrega de identificar cada joc amb unes advertències i una restricció d’edat a cadascun dels videojocs segons el seu contingut.

La família és la que ha de controlar a quins jocs es juga, sense deixar-se portar per el que els més petits els hi expliquin perquè molt possiblement hi treguin importància per poder tenir aquell joc que van jugar a casa d’un amic.

És molt diferent que una persona adulta de 25 anys jugui a jocs violents i en tregui entreteniment distingint perfectament que allò és simplement un entorn virtual que no comporta conseqüències i que no té res a veure amb el món real. Aquesta persona ja s’ha desenvolupat suficientment com per saber distingir i no veure’s influenciat. En canvi un nen de 12 anys està en ple procés de formació de la seva personalitat i és possible que el mal ús dels videojocs puguin influir-lo alhora de voler imitar els seus herois d’aquell videojoc que tant li agrada.

Alguns estudis dels que s’han fet sobre aquest aspecte dóna com a resultat que els únics nois o noies que es tornen violents després d’una exposició a jocs violents són els que ja tenien prèviament algun trastorn psicològic o es trobaven en un entorn marginal o conflictiu per part dels pares o de les seves principals influències fora dels videojocs.

Addicció:

Començarem definint el concepte d’addicte als videojocs. Tots estarem d’acord en que un addicte és aquell que depèn tant del moment en que juga als videojocs que es veuen afectades la resta d’activitats que faria en una vida normal i que mentre es troba realitzant aquestes altres activitats no pot evitar pensar en el moment en que podrà tornar a jugar, alterant de nou aquestes altres activitats es veuen enterbolides.

En aquest àmbit existeixen dos tipus de pensament.

Una gran part creu que els videojocs no creen addició, estudis com els que s’han realitzat en “Videojuegos. Efectos a largo plazo. Estallo, J.A. 2001; Las claves del éxito. Marqués, P. 2000”, demostren que només de un 5% a un 7% de les persones que juguen a videojocs se les pot denominar addictes. Aquest percentatge és el mateix que trobem en altres activitats com podrien ser veure la televisió, ser addicte a internet, a substàncies al·lucinògenes, etc.

Per altra banda si ho mirem d’una manera més subjectiva els videojocs sí que generen addició. Per exemple, segur que heu sentit a parlar sobre la típica persona que després de comprar aquell videojoc que tenia tantes ganes de tenir deixa de fer moltes activitats per substituir-les per les de jugar. Per sort al cap d’uns dies aquesta “addició” desapareix i es torna a les costums habituals. Això és degut a que els videojocs estan creats de manera que el jugador tingui ganes de seguir jugant, de continuar descobrint què passarà en la història a continuació o et conviden a jugar una partida més per superar-te.

Tot depèn del punt de vista amb que ho mirem es podria considerar addició o no.

Aïllament:

Aïllament del món que té un jugador de videojocs es troba caracteritzada principalment per temps passats, on normalment els jocs eren individuals. Això es va provocar per efectes que hem dit anteriorment, generen diversió instantània i en un món on tothom té sempre moltes coses a fer quan es té temps lliure normalment la majoria d’amics no el tenen, el que desemboca en que la millor opció per passar-ho bé ràpidament és un videojoc.

Actualment la gran part dels videojocs són a través d’internet i tots disposen d’algun tipus de mecànica per poder jugar amb un amic o un familiar, ja sigui treballar en equip per aconseguir l’objectiu o competir contra ell. De fet hi ha estudis que demostren que els jugadors tenen una vida social més àmplia i són més extravertits gràcies als videojocs, que provoquen molta interacció entre diferents persones.

Malauradament aquesta interacció amb els altres pot ser una arma de doble fulla, sobretot per als més petits, que poden veure’s influenciats per els que coneixen via internet.

Com a conclusió final sobre aquest efecte que poden generar els videojocs llançarem una pregunta: Per què creieu sinó que les consoles tenen diferents entrades per a comandaments?

Creativitat:

Aquest és un bon efecte positiu que generen els jocs en els quals requereixen de construcció o dibuix entre d’altres. Un bon exemple de videojocs d’aquest estil és per exemple el famós “Minecraft”, com ja podem veure en el seu nom hi ha inclosa la paraula “artesania”. Es tracta d’un joc en 3D completament tot fet amb cubs i amb unes possibilitats de construcció pràcticament il·limitades gràcies a la seva generació d’un món aleatori. Aquesta combinació dona com a resultat un joc per a tots els públics on l’objectiu és construir-te tot el que puguis imaginar. En algunes escoles s’ha utilitzat aquest videojoc en algunes classes i gràcies a l’entreteniment que genera augmenta sense que els nens se’n donin compte la seva capacitat creativa.

Capacitat resolutiva de problemes:

Un gran efecte positiu és la bona influència que els videojocs generen respecte a la resolució de problemes dels jugadors. Bàsicament els jocs són una narració en la qual ells mateixos han de idea la manera amb les opcions de que disposen de solucionar el problema que se’ls planteja per poder seguir avançant. L’impuls de voler saber què passa a continuació o de obtenir una recompensa immediata és el que provoca que arribin a passar molt de temps pensant com fer-ho i ni se n’adonin de que ha passat tot aquest temps.

És molt possible que en situacions quotidianes els jugadors es trobin problemes semblants als que han passat en un videojoc i segurament en aquest moment es posin més alegres recordant aquella vegada que ho van resoldre i la senzillesa amb que ho resolen en un present.

Increment de la percepció:

Els videojocs incrementen raonablement la capacitat que tenen les persones d’adonar-se del que ocorre al seu voltant. Tot i que no amb tots els sentits però sí amb l’oïda i la vista. És a dir, existeixen molts jocs de puzles en els quals la solució és aquella petita cosa que t’havien ensenyat just començar o també jocs en els que de sobte canvia alguna cosa en pantalla i després de dedicar-hi més estona és molt més senzill reconèixer aquest canvi. Recentment amb els auriculars evolvents també és molt molt possible incrementar aquest sentit gràcies a que amb aquests auriculars si tenim a una persona just a darrera podem sentir que és a darrera o si sentim crits podem arribar a sentir d’on provenen.

Millora de la memòria:

Aquest efecte positiu és relativament senzill d’aconseguir en un videojoc però en canvi molt difícil en tema d’estudis. Ja que tots els videojocs es basen en una sèrie de combinacions de botons i en la gran majoria la combinació és completament diferent. Això és degut a que el jugador és molt motivat a recordar-ho perquè és molt probable que si ho fa li resulti molt més senzill avançar al joc. Bons exemples d’aquest fet són recordar on es troba aquell objecte que tant el va ajudar, aquell codi que t’obre la porta o també aconseguir aprendre’s la forma amb que ataquen els seus enemics per poder preveure quina és la millor forma d’evitar ser colpejat.

D’aquesta forma la memòria es veu augmentada en gran mesura a les persones que juguen a videojocs.

Inculcació d’ideals:

La inculcació d’altres ideals pot ser un gran efecte negatiu. Com ja hem dit anteriorment els videojocs poden arribar a ser molt influents a qui els juga i els seus desenvolupadors normalment els creen seguint els seus ideals, que mica en mica poden fer canviar la opinió dels jugadors.

Des de sempre el públic d’aquests ha sigut el masculí i algunes empreses amb afany de beneficis es tornen masclistes per aconseguir més públic. El cas extrem seria el de “Dead or Alive: Extrem Beach Volley”, que òbviament tot el seu contingut es basa en partits de voleibol amb noies en bikini, creades amb més de 13000 polígons cadascuna.

Altres casos podrien ser el de la famosa Tomb Raider, que sí, de fet el personatge principal és una noia però això no treu el fet de que en la majoria de les seves entregues aqueta tingués una talla de pit excessiva, possiblement per guanyar-se al públic masculí.

Fora del masclisme els videojocs també influeixen en altres ideals. Per exemple, en la majoria de videojocs bèl·lics, els que són desenvolupats a Estats Units l’exèrcit “bo” acostuma a ser el seu i el contrari (normalment Israel, Rússia o Xina) són els terroristes que arremeten contra ells.

Targetes Gràfiques

Targetes gràfiques

Una mica d'història

Les primeres targetes gràfiques només havien de mostrar text. La cosa es complica una mica més quan es generalitza l'ús de gràfics. En poc temps vam passar de tenir quatre únics colors amb les famoses targetes CGA, fins als 16,7 milions dels actuals models.

La tecnologia d'aquests dispositius ha evolucionat de forma parella a la dels jocs. Com que són els usuaris d'aquest tipus de programes els més disposats a invertir diners en aquest element. No va ser fins a l'aparició dels primers jocs en 3D que les gràfiques no van patir una millora considerable.

Abans de l'aparició de les targetes acceleradores el processador era l'únic encarregat d'executar totes les operacions. Per desgràcia, la creació de mons tridimensionals és una cosa molt costosa. La creació d'aquest tipus d'imatges es pot realitzar de manera concurrent. És a dir, al mateix temps que aquestes creant una zona pots calcular una altra de la mateixa pantalla. Amb l'arribada de les targetes gràfiques els fabricants inclouen centenars de processadors especialitzats en un mateix xip per a tractament d'imatges 3D. Llavors ja poden crear jocs amb entorns cada vegada més complexos.

En principi, les targetes gràfiques eren uns elements que incloïen de forma independent en els equips. Però no tots els usuaris tenen les mateixes necessitats. Un portàtil, per exemple, necessita una targeta que consumeixi poca potència, no gastant la seva bateria, i que ocupi poc espai. A més, la majoria de persones no utilitzen el seu PC per jugar a jocs amb complicats escenaris tridimensionals.

Per aquestes raons apareixen les targetes gràfiques integrades. Es decideix incloure el xip sobre la placa base, ocupant per tant menys espai i tenint un consum menor. Una targeta gràfica convencional que vulgui funcionar de acceleradora gràfica necessita una gran quantitat de memòria. En aquesta s'emmagatzema tant les imatges que va a mostrar com les textures dels objectes. En el cas d'una integrada la targeta fa servir la RAM del PC i això fa que aquest tipus de targetes puguin arribar a alentir el teu equip.

El següent pas era el lògic. Usar les targetes actuals no només per a jocs, també poden accelerar la reproducció i processament de vídeo. Com passa amb la creació d'imatges en 3D.

L'evolució de les targetes xoca amb la dels processadors. A causa de la millora de les tecnologies de fabricació és més senzill crear processadors amb un major nombre de funcionalitats.

Models de targetes gràfiques segons la seva invenció

Discretes. Aquestes són les més comunes que es poden trobar en un PC de sobretaula. Es connecten directament a la placa base a través d'un port d'expansió.

Integrades en placa base. Molt comú en els portàtils i netbooks, la funcionalitat ara ens la dóna un xip que es troba sobre la placa base i encara que poden contenir una mica de memòria normalment fan servir la RAM de l'equip.

Integrades en el propi processador. Es troben en els nous microprocessadors, els quals fan ús de la memòria RAM de l'equip. Aquest tipus de targetes gràfiques no estan tant desenvolupades i per això tenen un rendiment més baix comparat amb la d’una discreta.

Models Segons el cable de Connexió al monitor

VGA. Desenvolupat per l'empresa d'electrònica IBM, és un sistema molt sensible amb una bona definició de pantalla però que no inclou la senyal d'àudio. A més és necessita un convertidor de cable per connectar a un televisor.

DVI. Va ser el primer cable estàndard per a PC plenament digital. D'aquesta manera se li fa més resistent a les interferències. Hi ha diversos connectors sota aquest nom amb diferents característiques i alguns fins i tot són capaços de portar àudio.

HDMI. Les pantalles de major resolució necessiten un connector que pugui portar el senyal sense pèrdues de qualitat. En aquest cas el senyal d'àudio està incorporat.

Display Port. Capaç d'incloure àudio i vídeo. Es pot utilitzar per connectar diversos monitors i incloure senyals de 3d que no és més que dos senyals, una diferent per cada ull per crear l'efecte tridimensional.

Diferencies entre grafiques NVidiaGeForce i AMD Radeon

Ambdues empreses fabriquen unes excel·lents targetes gràfiques des de la gamma més baixa a la més alta i a dia d’avui NVidia GeForce ha superat per mínims a l’empresa AMD per la seva resistència a una potència més elevada.

Per altra banda, tant NVIDIA com AMD han passat de 40 nm a 28 nm com a tecnologia de fabricació per als seus xips de CPU. D’aquesta manera aconsegueixen reduir la mida dels processadors gràfics igual que el consum pero augmentant-ne la potència.