La cinquena generació

La cinquena generació

Durant aquesta generació apareix el relleu de consoles de Sega, amb la Sega Saturn i una mica més tard per part de Nintendo amb la Nintendo 64. Per un altre banda també apareix una nova companyia que aposta al món dels videojocs, Sony amb la Playstation. Al contrari que la competència aquesta companyia agafa el CD-ROM com a format per als seus jocs. En aquesta generació és quan definitivament s’instauren els jocs en 3 dimensions amb les escenes de vídeo que es començaven a veure molt poc en l’anterior.

També va aparèixer l’Atari Jaguar, que va ser un intent de recuperar la glòria que havia tingut però no va trobar el seu públic i al final no tenia jocs. Va ser la última aparició d’Atari al mercat.

Atari Jaguar

Aquesta consola va ser la última desenvolupada per part d’Atari, i desgraciadament un autèntic fracàs. La primera de totes les causes es que estava formada a partir de múltiples processadors, alguns de 16 bits altres de 32 i només un que arribés als 64. La seva campanya de màrqueting es basava bàsicament en la potència que tindria amb aquest sistema però principalment aquesta estranya distribució de processadors no convencia a la gent i alguns els acusaven de mentir en aquest aspecte. Una altra causa va ser el catàleg de jocs. Gràcies a la dificultat de programació que la consola oferia, de nou a causa de la combinació de les CPU, els hi posava les coses verdaderament difícils als programadors de les empreses creadores de videojocs i es reduïa molt la qualitat del producte, que molts cops era inferior a les consoles de 16 bits de Sega o Nintendo.

A vegades directament cancel·laven el projecte i se n’anaven a treballar amb altres empreses. Finalment per acabar d’enfonsar la consola el seu comandament era nefast. Aquest era molt gran i tosc i tenia un teclat numèric que quasi no es feia servir en cap joc i només tenia una creu per desplaçament i 3 botons, A/B/C, la meitat que els de la competència, fet que dificultava molt el control dels jocs.

Especificacions:

Lamentablement no se’n sap molt d’aquesta consola.

CPU:

- “Tom” (GPU 32bits a 25.59 MHz pot operar a 64bits i s’ocupa dels gràfics)

- “Jerry”(DSP 32bits a 26.6MHz s’ocupa del so i del control del comandament)

- Motorola68000 (processador de propòsit general a 13.295MHz

RAM: 2MB

Sega Saturn

La penúltima consola de Sega va sortir al mercat al 1994. Ja des de un principi no tenia gaires aires de futur, la gent en desconfiava a causa del recent desastre de la expansió de la Mega Drive 32x. De nou es va confirmar que les presses per comercialitzar el producte abans que la competència no és una bona idea i el resultat de la Saturn va ser una consola amb molt pocs jocs disponibles. A molta gent no els va convèncer aquest moviment moltes empreses de videojocs o de venta del producte van retirar el recolzament a Sega. Lamentablement podríem trobar semblances amb l’Atari Jaguar, ja que el seu doble processador no va ser prou aprofitat fins que PlayStation ja es trobava en tota la seva esplendor.

La dada que confirma aquest fet es que en els primers quatre mesos Saturn va vendre 80.000 consoles, mentre que PlayStation la supera amb 100.000 únicament en el primer cap de setmana.

Per acabar d’ajudar a la consola aquesta també limitava molt el tema gràfic utilitzant només quadrilàters com a figura base en comptes de triangles que era el més útil. Això generava una disminució del potencial gràfic immens, que es pot comprovar amb el vídeo següent.

Especificacions:

-       CPU: 2 x 32 bits RISC SH2

-       Àudio CPU: 16 bit CISC 68EC000

-       RAM: 2Mb

-       Vídeo RAM: 1,5Mb

-       Àudio RAM: 500Kb

-       Backup RAM: 32 Kb

-       Resolució: 320x224 640x224 720x576

-       Colors en pantalla: 16,77 milions

-       So: 32 canals PCM i 8 canals FM

-       Unitat de CD

-       Número de polígons: 500.000

PlayStation

La Play Station va començar sent un projecte de Sony juntament amb Nintendo per aconseguir que la SNES disposés de un lector de CD-ROM, s’anomenario SNES Play Station. Hi va haver moltes desconfiances, ja que aquell contracte oferia a Sony el control total de la seva llibreria de jocs en cartutx i com ja hem vist anteriorment Nintendo prioritzava que les seves consoles tinguessin jocs exclusius. D’aquesta manera Sony comença el desenvolupament del seu sistema propi anomenat PlayStation. La diferencia d’aquest espai va ser el que va evitar que Nintendo els pogués demandar per utilitzar patents seves.

Finalment Sony va llançar la seva consola de 32 bits al 1994 i el fet que Sega es trobés en un mal moment va situar-la al punt més alt de ventes. Diversos factors que van provocar que es produís aquest fet van els seus comandaments, disposaven de 8 botons que facilitaven molt l’adaptabilitat dels jocs i posteriorment es van incloure els joysticks duals, afegint-hi dos botons més molt útils pels mons en 3D. El seu lector CD-ROM també va ser molt important, oferia molta més capacitat i les empreses com la de Final Fantasy van decidir passar-se a desenvolupar jocs per Sony, ja que el cartutx no els permetia tota la capacitat que necessitaven.

PlayStation va tenir el catàleg de jocs més gran que hi hagués hagut mai. Els més popular són: Tekken, Tomb Raider, Metal Gear Solid, Gran Turismo, Resident Evil i Final Fantasy. Sagues que actualment encara treuen nous títols.

Especificacions:

-       CPU: R3000A 32 bits a 33,8Mhz

-       Processament de polígons: 1,5 milions de polígons per segon

-       Paleta de colors: 16,7 milions

-       Resolucions: 256x224à 640x480

-       Capacitat de processament: 4000 sprites a 8x8

-       Chip de so: ADPCM (24 canals fins a 44,1 kHz

-       RAM: 2MB

-       Vídeo RAM: 1MB

-       Àudio RAM: 512kb

-       Buffer del CD-ROM: 32 Kb

-       Unitat de lectura de CD-ROM: (2x 300KB/s de velocitat de transferència)

Virtual Boy

Virtual Boy va ser una de les poques consoles fallides de Nintendo. Es va intentar fer un pas endavant als mons virtuals, però el sistema no va acabar de popularitzar-se. Disposava d’un visor semblant a uns binoculars, però el seu suport no era regulable i produïa molts mals d’esquena. Apart al manual s’aconsellava no utilitzar-ho durant moltes hores per possibles dolors de cap o de vista, fet que feia enrere a molta gent. Només tenia dos colors, un fons negre i tots els objectes en un vermell que desgastava molt la vista. Tampoc tenia més de 20 jocs disponibles així que no tenia res que impulsés al públic a comprar-la, així que en poc més d’un any es va retirar.

Nintendo 64

Per culpa de molts problemes va tenir molts noms diferents, des de simplement 64 a Ultra 64 fins al definitiu, Nintendo 64 relacionat amb el seu processador de 64 bits.

El principal potencial de la consola van ser els seus jocs, que tot i ser molt pocs eren de una qualitat molt gran. Entre ells trobem els que han sigut més valorats pels jugadors més antics: The Legend of Zelda: Ocarina of Time, Goleneye 007, Super Mario 64, Super Smash Bros, Mario Kart 64 o Donkey Kong 64.

Encara que no tenia molta potència, el que va ser prou important referent a innovació, va ser el comandament. Tenia un joystick analògic que va sortir abans que Sony ho implementés al seu, el que ho va convertir en pioner. També va ser la primera consola considerada “familiar”, ja que tenia quatre entrades per jugar amb quatre comandaments simultàniament, normalment amb els títols com Super Mario. Mitjançant una expansió també es va convertir en el primer comandament amb funció vibratòria. Seria una gran referència per als comandaments de les futures consoles.

Especificacions:

-       CPU: NEC VR43000 64 bitss (93.75MHz)

-       Co-processador: RISC 64 bits (62.5MHz)

-       RAM: 4MB augmentable a 8 MB

-       Processador gràfic: Pixel Drawing

-       Número de colors: 16,7 milions (32.000 en pantalla)

-       Polígons per segon: 150.000

-       Resolució: 240i à 480i

-       So: de 16 a 24 canals estèreo de 16 bits.