La quarta generació

La quarta generació

Aquesta generació es troba marcada per la Mega Drive i Super Nintendo, de Sega i Nintendo respectivament, són els reis fins a finals dels 90, les anunciaven destacant el seu potencial tècnic. Era un intent de portar tot el que podíem veure a les sales recreatives a la comoditat de casa. També sorgeix la GameBoy per part de Nintendo, que és la primera consola portàtil que podríem considerar de veritat, que incloïa el Tetris. En aquesta època també sorgeix el CD-ROM, que permetia emmagatzemar més dades, gràcies a això comencem a veure mons en 3D o seqüencies de vídeo més elaborades que un simple cartutx no permetia. 

Mega Drive / Genesis

La nova consola de Sega va ser comercialitzada al 1988, però per problemes amb Atari va trigar un any més a rebre l’empenta de veritat. L’origen del nom s’explica si indaguem en el pensament dels desenvolupadors, que tenien en ment guanyar terreny a Nintendo, Mega Drive prové de “Mega”, que significa superior i de “Drive”, que en l’anglès traduït significa “unitat lectora”, és a dir Super Unitat. Amb aquest nom buscaven que el públic indirectament descobrís la seva potència, ja que era la primera consola en 16 bits.

Com anteriorment hem dit Nintendo va utilitzar una maniobra de permanència per part de les companyies va dificultar molt la creació de jocs per la consola de Sega fins que després de molt d’esforç va aconseguir unes 30 companyies, una d’elles la famosa actualment Electronic Arts. El joc més important que van crear va ser el famós Sonic the Hedgehog i les seves diverses versions.

En sortir al mercat la SuperNintendo aquesta consola va perdre molta popularitat. La companyia va intentar combatreu amb expansions com el Mega-CD o la Sega 32X, per ampliar les seves especificacions. Desgraciadament les van treure per un preu excessiu i no van triomfar.

Especificacions:

-       CPU: - Motorola 68000 16bits a 7’61MHz (processador central)

- Zilog Z80 8bits 3,55MHz (CPU de so i compatibilitat)

-       RAM: 64Kb

-       VRAM: 64Kb

-       SRAM: 8Kb

-       ROM: 2Kb (només en expansions)

-       CPU gràfic: VDP (Vídeo Display Processor)

-       Resolució: 320x224

-       Paleta de colors: 512

-       Sprites en pantalla: 80

-       Chip de so: FM Yamaha YM2612 (6 canals)

-       Chip de so addicional: PSG 4 canals ( Programmable Sound Generator)

-       Entrades/sortides: DIN 8 RGB – Modulador RF – auriculars estèreo – bus d’expansió – slot per cartutxos

Game  Boy

Aquesta consola portàtil per part de Nintendo al 1989. Va ser el primer sistema portàtil de 8bits amb l’ús de cartutxos per canviar de joc. Game Boy va sorgir de la idea combinar el sistema portàtil de Game&Watch anterior(que no és considerat ven bé una consola) i la potència de la NES. La seva estructura està basada en el comandament de la NES anterior, amb la creu direccional, els dos botons AB i el botó select i start, exactament com a la consola de sobretaula.

Van utilitzar una tècnica de màrqueting de l’estil anterior, és a dir, comercialitzar-la amb un bon joc que venes la consola com va suposar Super Mario Bros. Els “TOP” de la consola van ser Tetris, Super Mario Land, Kirby’s Dream Land i Pokémon, especialment el primer de tots.

Especificacions:

-       CPU: Sharp x80 4.19MHz (8bits)

-       RAM: 8Kb

-       VRAM: 8Kb

-       ROM: 256 bytes per iniciar

-       So: 2 generadors d’ona quadrada i 1 generador de soroll blanc

-       Pantalla: Reflective STN LCD 160x144 píxels

-       Mida de pantalla: 66mm (diagonal)

-       Paleta de colors: 4 tons de gris

-       Joc en línia: fins a 4 Game Boys connectades per ports

-       Bateria: 4piles AA

-       Duració bateria: 10-12hores

-       Dimensions: 90x148x32 mm

-       Pes: 200g

Super Famicon/Super Nintendo Entretainment System

Gràcies a la popularitat de la seva anterior consola Nintendo es va poder permetre treure al mercat la seva Super Nintendo (NES) de 16 bits més tard, fins al 1990. Tenia una gran potència gràfica i de so però tot i així l’empresa no se’n refiava i va crear els chips de millora de cartutx per evitar que els seus jocs quedessin obsolets, millorant gràfics o millor processament de dades.

Es va crear una gran disputa entre la consola de Sega i aquesta mateixa, fins al punt que la NES va començar a guanyar més popularitat gràcies a la compra total dels drets del joc “Street Fighter II” i a la sortida de jocs molt populars com en anteriors generacions, com per exemple apart de l’anterior “Super Mario World”, “Super Metroid”, Final Fantasy VI”, “Chrono Trigger”, “Donkey Kong Country” o “Legend of Zleda: A Link to the Past”.

Aquesta consola va tenir molt bones idees, com per exemple el chip de millora dels cartutxos, que va incrementar molt la vida útil de l’aparell. Sobretot el més important són les innovacions en el comandament, que pràcticament és d’on n’han tret la idea les posteriors consoles.

També es podria considerar important el fet de que va sortir una expansió que permetia jugar als jocs de la GameBoy esmentada anteriorment, però com en l’època generalment totes les consoles tenien expansions no es troba entre les més importants.  

Especificacions:

-       CPU: Ricoh 5A22 16bits

-       RAM: 128Kb

-       VRAM: 64Kb

-       SRAM: 64Kb

-       Resolucions: 256x224 512x224 256x239 512x229 512x448 512x478

-       Número de colors: 32768

-       Sprites: 128

-       Processador d’àudio: Sony SPC700, Sony DSP

-       Format d’àudio: 16-bit ADPCM (8 canals)

-       So: ADSR control evolvent – generador de soroll